En els primers poemes, Salvat Papasseit treballa amb la vida i la literatura com una mateixa possibilitat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen els moviments més espontanis de la seva intimitat.
Els poemes de la seva maduresa mitifiquen la realitat perduda. Per a ell, el poema, ha de donar un to poètic de les seves experiències de la realitat.
Salvat-Papasseit descobreix una sortida a l'opressió i la frustració: LA POESIA.
Maria-Mercè Marçal diu que Salvat sembla haver passat aquests darrers anys al llimb dels justos semioblidats. Salvat-Papasseit va constituí, amb la seva obra i la seva figura, un veritable mite.
QUIN TEBI PLER
Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia
La seva cambra si em té enamorat!
¿On és l'espieta que l'amor ens priva?
La teva explicació de l'obra i vida de Salvat-Papasseit m'ajudarà a entendre millor els seus poemes.
ResponElimina