MARIA -MERCÈ MARÇAL
Sota el signe del drac
Sota el signe del drac
dilluns, 17 de maig del 2010
dijous, 13 de maig del 2010
diumenge, 2 de maig del 2010
HAIKÚS
El vent que llaura
la tarda, giravolta
i torna enrera.
Una olor d'herba
em fa reviure imatges
de la infantesa.
la tarda, giravolta
i torna enrera.
Una olor d'herba
em fa reviure imatges
de la infantesa.
És com si sols tingués - M.Mercè Marçal Montserrat Abelló Tarragona,1918
Festival de poesia a l'Aire Lliura de
CALDES D'ESTRAC 23 juliol del 2004.
És com si sols tingués
la sentor de les coses
i hagués oblidad tots els noms.
Se m'obren immensos els ulls
i em tremolen les mans.
Sóc com una ombra que pensa
que ha perdut el pes de tants anys.
i ara és volva lleugera que sura
dins l'aire i enduta pel vent
s'acosta i s'endinsa pels ulls.
Hi endevino records, enciseres
imatges allí contingudes.
i és estrany el missatge i la meva
ombra us reté. Mentre intento
copsar-ne tossuda el secret.
CALDES D'ESTRAC 23 juliol del 2004.
És com si sols tingués
la sentor de les coses
i hagués oblidad tots els noms.
Se m'obren immensos els ulls
i em tremolen les mans.
Sóc com una ombra que pensa
que ha perdut el pes de tants anys.
i ara és volva lleugera que sura
dins l'aire i enduta pel vent
s'acosta i s'endinsa pels ulls.
Hi endevino records, enciseres
imatges allí contingudes.
i és estrany el missatge i la meva
ombra us reté. Mentre intento
copsar-ne tossuda el secret.
diumenge, 25 d’abril del 2010
Un cant de goig- m´ha inspirat M.Antònia Salvà M-Mercè Marçal Sota el signe del drac
Em plau tancar les portes del passat.
Tanco els ulls i el cap se m'omple de vermells;
sang presa de geranis, d'esbatenades roses roges,
de clavells rosats.
Canto pel goig que em fa cantar,
canto perquè no puc servar tanta joia a casa meva.
Tanco els ulls i el cap se m'omple de vermells;
sang presa de geranis, d'esbatenades roses roges,
de clavells rosats.
Canto pel goig que em fa cantar,
canto perquè no puc servar tanta joia a casa meva.
El Jardi -m'ha inspirat Maria-Mercè Marçal Sota el signa del drac
Tenyeix de blau el temps.
Fes que els seus colors esclatin al raig
de la font.
Sota una pluja que ja amainava he vist
els testos de fang plantats d'atzavares,
roses,geranis i el gessamí que no s'ha mort.
Feia molts dies que no sortia al jardí a pendra el sol i
contemplar les meves estimades plantes, que en arribar la primavera,
totes en esclatat.
Fes que els seus colors esclatin al raig
de la font.
Sota una pluja que ja amainava he vist
els testos de fang plantats d'atzavares,
roses,geranis i el gessamí que no s'ha mort.
Feia molts dies que no sortia al jardí a pendra el sol i
contemplar les meves estimades plantes, que en arribar la primavera,
totes en esclatat.
dilluns, 12 d’abril del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
Mares Literàries de Maria- Mercè Marçall Poema de la quinzena: Rosa Leveroni
Rosa Leveroni ( Barcelona, 1910 - 1985)
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'arden misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quant l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'unic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
Leveroni expressa el seu delit amorós, extrem, més enllà de
la raó i del tems. En la primera part s'hi dibuixa un
paisatge interior del desig amorós . A la segona,en canvi, el
cant es transforma en plor, tot i que també expressa que
aquest amor segueix vio als somnis.
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'arden misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quant l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'unic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
Leveroni expressa el seu delit amorós, extrem, més enllà de
la raó i del tems. En la primera part s'hi dibuixa un
paisatge interior del desig amorós . A la segona,en canvi, el
cant es transforma en plor, tot i que també expressa que
aquest amor segueix vio als somnis.
Sota el signe del drac Maria Mercé Marçal i Rosa Leveroni
Rosa Leveroni 1910 - 1985.
Filla de una família de la mitjana burgesia.
Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938. És una de les primeres col. laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poiètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epilegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor l'agost del 1985.
Filla de una família de la mitjana burgesia.
Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938. És una de les primeres col. laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poiètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epilegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor l'agost del 1985.
dilluns, 8 de març del 2010
Maria Mercè Marçal - Cau de llunes- DONA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::
MMM, es una dona que defensa i reivindica el fet de ser dona. Demostra la seva rebel·lia per no deixar-se caure en els paranys que la societat de la seva joventut, havia muntant en contra del paper actiu igualitari de la dona.
de classe baixa i nació oprimida.
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::
MMM, es una dona que defensa i reivindica el fet de ser dona. Demostra la seva rebel·lia per no deixar-se caure en els paranys que la societat de la seva joventut, havia muntant en contra del paper actiu igualitari de la dona.
divendres, 5 de març del 2010
HAIKÚS
Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.
El vent que llaura
la tarda, giravolta
i torna enrera.
L'ordre és bellesa
i és el dòcil refugi
de l'esperança.
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.
El vent que llaura
la tarda, giravolta
i torna enrera.
L'ordre és bellesa
i és el dòcil refugi
de l'esperança.
dijous, 4 de març del 2010
Cançó de bressol - Maria Mercè Marçal
Recordo la caputxeta blanca de les fotos que vem veure a classe
Bruixeta la non non,
amb la caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestayeta de seda,
lluneta de coixí.
Bruixeta, caputxeta blanca, finestra, núvols, seda, coixí... paraules amb tendresa, que transmeten sentiment. Obrim la finestra?
Bruixeta la non non,
amb la caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestayeta de seda,
lluneta de coixí.
Bruixeta, caputxeta blanca, finestra, núvols, seda, coixí... paraules amb tendresa, que transmeten sentiment. Obrim la finestra?
dilluns, 1 de març del 2010
Montserrat Roig, L'ofici D'escriure
Montserrat Roig, va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudians que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctora el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972 - 1973. A partir del 1970 que guanya el premi Victor Català amb Molta roba i poc sabó ... i tan neta que la volen es dedicar professionalment a la literatura.
La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudians que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctora el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972 - 1973. A partir del 1970 que guanya el premi Victor Català amb Molta roba i poc sabó ... i tan neta que la volen es dedicar professionalment a la literatura.
La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.
Sota el signe del drac Maria Mercé Marçal i Montserrat Roig,
Una conversa extraordinària des de tots els punts de vista,
una conversa entre dues escriptores,
però també entre dues
dones amigues,
Maria Mercé Marçal i Motserrat Roig .
Montserrat Roig
1946 - 1991
La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformat en les meves pàtries. Primer o trobes, després ho esculls,
Del l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta.
Del plaer d'escriure i llegir,me'n considero entusiasta.
M Roig. Barcelona, febrer del 1991
Poema, de M Roig associat a Santa Maria del Mar
...Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest tems presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
una conversa entre dues escriptores,
però també entre dues
dones amigues,Maria Mercé Marçal i Motserrat Roig .
Montserrat Roig
1946 - 1991
La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformat en les meves pàtries. Primer o trobes, després ho esculls,
Del l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta.
Del plaer d'escriure i llegir,me'n considero entusiasta.
M Roig. Barcelona, febrer del 1991
Poema, de M Roig associat a Santa Maria del Mar
...Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest tems presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
dilluns, 15 de febrer del 2010
William Blake -1757- 1827.
A Blake se'l classifica com un pre-romàntic cronològicament.
En la seva vida i obra, podem identificar els trets distintius del moviment que anava a prendre força en la primera meitat del segle XIX. En els seus Cants de innocència, Blake descriu l'estat original de l'ànima, en que la infància és la condició perfecta de l'ésser, un estat de felicitat, unitat i goig.
Poema. La Rosa Malalta de William Blake.
Oh, Rosa,estàs malalta¡
el cuc invisible,
que vola a nit,
En la seva vida i obra, podem identificar els trets distintius del moviment que anava a prendre força en la primera meitat del segle XIX. En els seus Cants de innocència, Blake descriu l'estat original de l'ànima, en que la infància és la condició perfecta de l'ésser, un estat de felicitat, unitat i goig.
Poema. La Rosa Malalta de William Blake.
Oh, Rosa,estàs malalta¡
el cuc invisible,
que vola a nit,
a la udolant tempesta.
Ha trobat el teu llit
de purpuri delit,
i el seu secret i fosc amor
la teva vida destrueix.
Ha trobat el teu llit
de purpuri delit,
i el seu secret i fosc amor
la teva vida destrueix.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Uns records
Recordo que quan arribava la tardor anàvem amb el pare a la vinya de ceps a collir el raïm de setembre. La mare venia l'hora de dinar amb les mongetes del ganxet cuites a casa a foc molt lent.
Les botifarres, la carn i la escalivada les coíem a la brasa amb la llenya de sarments que dona un aroma molt especial.
El mes de novembre preparàvem les borrasses i la saranda per anar a collir les olives, ja no era tan divertit quan el fred començava a molestar.
Les botifarres, la carn i la escalivada les coíem a la brasa amb la llenya de sarments que dona un aroma molt especial.
El mes de novembre preparàvem les borrasses i la saranda per anar a collir les olives, ja no era tan divertit quan el fred començava a molestar.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Algun dia, sense presses...(Maria Mercè Marçal)
Algun dia, sense presses, li treure la pols al coixí de fer puntes. Faré sonar la música relaxant dels boixets. Acabaré les puntes que la meva mare tenia començades abans de deixar-nos. Ella feia punta sobretot a les tardes d'estiu, asseguda a l'ombra de les plantes de l'eixida de casa. A l'hivern feia punta a la vora del foc però amb més dificultat per la manca de llum de les tardes d'hivern. Las música dels boixets es sentia per tota la casa.
dimarts, 2 de febrer del 2010
dilluns, 1 de febrer del 2010
Canço de fer cami- Maria- Mercé Marçal
Vols venir a la meva barca?
-Hi a violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aqui.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca.
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Si, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir,bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
-Hi a violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aqui.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca.
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Si, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir,bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercé Marçal i Salvat-Papasseit
Maria Mercé Marçal diu, llegin Salvat, he descobert que la seva obra ha deixat una forta emprenta en la meva propia poesia. Més del que jo mateixa recordava. Sobretot la seva poesia amorosa.
Joan Salvat-Papasseit
Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota Ella s'afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure.
dilluns, 25 de gener del 2010
Maria-Mercè Marçal i Salvat-Papasseit
En els primers poemes, Salvat Papasseit treballa amb la vida i la literatura com una mateixa possibilitat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen els moviments més espontanis de la seva intimitat.
Els poemes de la seva maduresa mitifiquen la realitat perduda. Per a ell, el poema, ha de donar un to poètic de les seves experiències de la realitat.
Salvat-Papasseit descobreix una sortida a l'opressió i la frustració: LA POESIA.
Maria-Mercè Marçal diu que Salvat sembla haver passat aquests darrers anys al llimb dels justos semioblidats. Salvat-Papasseit va constituí, amb la seva obra i la seva figura, un veritable mite.
QUIN TEBI PLER
Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia
La seva cambra si em té enamorat!
¿On és l'espieta que l'amor ens priva?
diumenge, 24 de gener del 2010
PARAULES D'AVUI. Montserrat Roig
Amb aquest espectacle he tingut l'ocasió de recordar i gaudir d'una gran figura Montserrat Roig una de les veus més contundents i compromeses de la literatura catalana.
He gaudit del treball escènic de la actriu Mariona Casanovas i del músic Emili Cuenca que, amb una teatralització excel-lent, ha passejat temes com feminisme, justicia social, lluita contre l'oblit, la discriminació racial, la llengua, la pau.
He gaudit del treball escènic de la actriu Mariona Casanovas i del músic Emili Cuenca que, amb una teatralització excel-lent, ha passejat temes com feminisme, justicia social, lluita contre l'oblit, la discriminació racial, la llengua, la pau.
dilluns, 18 de gener del 2010
ATENA
En la mitologia grega, Atena és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge. El Partenó d'Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplendent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l'anomena Atenea o Pal-les Atenea. L'animal que la simbolitza és l'òliba i la seva planta, l'olivera.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Montserrat Roig. 1946 -1991
Montserrat Roig, escriptora catalana , autora de molts llibres, un dels més destacats: Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig va formar part activa d'uns moments decisius de la nostra història. Militant del PSUC, es tanca al Monestir de Montserrat per protestar per la sol·licitut de penes de mort en el procés de Burgos. En ple tancament a Montserrat li comuniquen que havia guanyat el premi Victor Català de narració.
Mort a Ravensbruc Montserrat Roig, canta Marina Rosell.
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.
El camp era un glop de nit
al nort fum, vers el sud cendres.
Aixi jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.
La Coloma que la sent
a poc apoc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entrecarenes
lluny,lluny.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Memòria de la Transició
Va caldre el desvetllament de la voluntat política per fer renéixer l'exigència del català al carrer. I els Setze Jutges i tot el moviment de la Nova Cançó van aportar precisament l'ingredient de la voluntat de ser. Quan el Règim se'n va adonar ja era tard... hi havia un tou de gent disposada a utilitzar totes les possibilitats legals, entre elles la musical.
La censura actuà més fort, a salts i en retirada, quan va veure que la cultura catalana no era morta i podia reviure en espais públics importants. Des del primer moment es dedicà a posar pals a la roda a l'ús del català en públic, escrit, cantat o parlat. I la censura s'ocupà ben aviat de complir el mant que tenia encomanat: matar d'arrel qualsevol rebrot lingüístic i també de passada extirpar tot fet ideològic. Només uns patriotes intel.lectuals i voluntaristes podien remoure la situació.
Rafela
diumenge, 8 de novembre del 2009
L'ESTACA
L'Estaca
Era el mes de maig de 1968. Els aldarulls de protesta de la Rambla havien acabat i el desconcert imperava a tots els carrers del voltant. Era una nit de maig esplèndida, càlida de primavera. En poc temps desaparegué tothom. Jo i el meu promès ens vàrem apropar a un grup de gent que cantava l'Estaca. Van venir els grisos i ens van rodejar, no teníem més escapatòria que entrar al cinema de la Rambla.
Quan vàrem ser fora, les cames em feien figa, tenia la boca seca, el cor em bategava i un malestar barrejat de por em recorria l'espinada. Els balcons i les finestres de les cases eren tancades, tothom tindria la seva història darrera aquelles finestres fosques.
Rafela.
Era el mes de maig de 1968. Els aldarulls de protesta de la Rambla havien acabat i el desconcert imperava a tots els carrers del voltant. Era una nit de maig esplèndida, càlida de primavera. En poc temps desaparegué tothom. Jo i el meu promès ens vàrem apropar a un grup de gent que cantava l'Estaca. Van venir els grisos i ens van rodejar, no teníem més escapatòria que entrar al cinema de la Rambla.
Quan vàrem ser fora, les cames em feien figa, tenia la boca seca, el cor em bategava i un malestar barrejat de por em recorria l'espinada. Els balcons i les finestres de les cases eren tancades, tothom tindria la seva història darrera aquelles finestres fosques.
Rafela.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Cròniques de la memòria .
Una cançó una veu
una guitarra...un poble
que vol la llibertat.
Qui es podia imaginar
que la cançó
superaria l'àmbit cultural
i esdevindria acció de masses
i un del referents de la
resistència enfront de la Dictadura.
una guitarra...un poble
que vol la llibertat.
Qui es podia imaginar
que la cançó
superaria l'àmbit cultural
i esdevindria acció de masses
i un del referents de la
resistència enfront de la Dictadura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)