dimarts, 9 de febrer del 2010

Algun dia, sense presses...(Maria Mercè Marçal)


Algun dia, sense presses, li treure la pols al coixí de fer puntes. Faré sonar la música relaxant dels boixets. Acabaré les puntes que la meva mare tenia començades abans de deixar-nos. Ella feia punta sobretot a les tardes d'estiu, asseguda a l'ombra de les plantes de l'eixida de casa. A l'hivern feia punta a la vora del foc però amb més dificultat per la manca de llum de les tardes d'hivern. Las música dels boixets es sentia per tota la casa.

2 comentaris:

  1. Una història plena d'amor i tendresa,
    La meva mare era una artesana del ganxet , de les seves mans van sortir petites obres d'art per tota la família.Fins i tot va fer el vestit de núvia de la meva filla gran.
    Raimunda

    ResponElimina
  2. Els records brollen com l'aigua pel nostre cap i ens retornen a altres temps. A veure si algun dia, sense presses pots realitzar el teu desig.

    ResponElimina