William Blake -1757- 1827.

A Blake se'l classifica com un pre-romàntic cronològicament.
En la seva vida i obra, podem identificar els trets distintius del moviment que anava a prendre força en la primera meitat del segle XIX. En els seus Cants de innocència, Blake descriu l'estat original de l'ànima, en que la infància és la condició perfecta de l'ésser, un estat de felicitat, unitat i goig.


Poema. La Rosa Malalta de William Blake.

Oh, Rosa,estàs malalta¡
el cuc invisible,
que vola a nit,

a la udolant tempesta.
Ha trobat el teu llit
de purpuri delit,
i el seu secret i fosc amor
la teva vida destrueix.

Uns records

Recordo que quan arribava la tardor anàvem amb el pare a la vinya de ceps a collir el raïm de setembre. La mare venia l'hora de dinar amb les mongetes del ganxet cuites a casa a foc molt lent.
Les botifarres, la carn i la escalivada les coíem a la brasa amb la llenya de sarments que dona un aroma molt especial.
El mes de novembre preparàvem les borrasses i la saranda per anar a collir les olives, ja no era tan divertit quan el fred començava a molestar.

Algun dia, sense presses...(Maria Mercè Marçal)

Algun dia, sense presses, li treure la pols al coixí de fer puntes. Faré sonar la música relaxant dels boixets. Acabaré les puntes que la meva mare tenia començades abans de deixar-nos. Ella feia punta sobretot a les tardes d'estiu, asseguda a l'ombra de les plantes de l'eixida de casa. A l'hivern feia punta a la vora del foc però amb més dificultat per la manca de llum de les tardes d'hivern. Las música dels boixets es sentia per tota la casa.

La Gavina

Fotos de Maria- Mercé Marçal

Naixement de la filla de Maria-Merce Marçal

Canço de fer cami- Maria- Mercé Marçal

Vols venir a la meva barca?
-Hi a violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aqui.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca.
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Si, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir,bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercé Marçal i Salvat-Papasseit

Maria Mercé Marçal i Salvat-Papasseit

Maria Mercé Marçal diu, llegin Salvat, he descobert que la seva obra ha deixat una forta emprenta en la meva propia poesia. Més del que jo mateixa recordava. Sobretot la seva poesia amorosa.

Joan Salvat-Papasseit

Ser mestre d'amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l'aprenenta em tira.

De dir la lliçó
tota Ella s'afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.

Qui és mestre d'amor
del guany ja pot viure.