Montserrat Roig. 1946 -1991

Montserrat Roig, escriptora catalana , autora de molts llibres, un dels més destacats: Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig va formar part activa d'uns moments decisius de la nostra història. Militant del PSUC, es tanca al Monestir de Montserrat per protestar per la sol·licitut de penes de mort en el procés de Burgos. En ple tancament a Montserrat li comuniquen que havia guanyat el premi Victor Català de narració.

Mort a Ravensbruc Montserrat Roig, canta Marina Rosell.

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nit
al nort fum, vers el sud cendres.
Aixi jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la sent
a poc apoc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entrecarenes
lluny,lluny.

Memòria de la Transició

Va caldre el desvetllament de la voluntat política per fer renéixer l'exigència del català al carrer. I els Setze Jutges i tot el moviment de la Nova Cançó van aportar precisament l'ingredient de la voluntat de ser. Quan el Règim se'n va adonar ja era tard... hi havia un tou de gent disposada a utilitzar totes les possibilitats legals, entre elles la musical.
La censura actuà més fort, a salts i en retirada, quan va veure que la cultura catalana no era morta i podia reviure en espais públics importants. Des del primer moment es dedicà a posar pals a la roda a l'ús del català en públic, escrit, cantat o parlat. I la censura s'ocupà ben aviat de complir el mant que tenia encomanat: matar d'arrel qualsevol rebrot lingüístic i també de passada extirpar tot fet ideològic. Només uns patriotes intel.lectuals i voluntaristes podien remoure la situació.

Rafela

L'ESTACA

L'Estaca

Era el mes de maig de 1968. Els aldarulls de protesta de la Rambla havien acabat i el desconcert imperava a tots els carrers del voltant. Era una nit de maig esplèndida, càlida de primavera. En poc temps desaparegué tothom. Jo i el meu promès ens vàrem apropar a un grup de gent que cantava l'Estaca. Van venir els grisos i ens van rodejar, no teníem més escapatòria que entrar al cinema de la Rambla.

Quan vàrem ser fora, les cames em feien figa, tenia la boca seca, el cor em bategava i un malestar barrejat de por em recorria l'espinada. Els balcons i les finestres de les cases eren tancades, tothom tindria la seva història darrera aquelles finestres fosques.




Rafela.

Cròniques de la memòria .

Una cançó una veu

una guitarra...un poble

que vol la llibertat.

Qui es podia imaginar

que la cançó

superaria l'àmbit cultural

i esdevindria acció de masses

i un del referents de la

resistència enfront de la Dictadura.