Va caldre el desvetllament de la voluntat política per fer renéixer l'exigència del català al carrer. I els Setze Jutges i tot el moviment de la Nova Cançó van aportar precisament l'ingredient de la voluntat de ser. Quan el Règim se'n va adonar ja era tard... hi havia un tou de gent disposada a utilitzar totes les possibilitats legals, entre elles la musical.
La censura actuà més fort, a salts i en retirada, quan va veure que la cultura catalana no era morta i podia reviure en espais públics importants. Des del primer moment es dedicà a posar pals a la roda a l'ús del català en públic, escrit, cantat o parlat. I la censura s'ocupà ben aviat de complir el mant que tenia encomanat: matar d'arrel qualsevol rebrot lingüístic i també de passada extirpar tot fet ideològic. Només uns patriotes intel.lectuals i voluntaristes podien remoure la situació.
Rafela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada