Rosa Leveroni ( Barcelona, 1910 - 1985)
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'arden misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quant l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'unic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
Leveroni expressa el seu delit amorós, extrem, més enllà de
la raó i del tems. En la primera part s'hi dibuixa un
paisatge interior del desig amorós . A la segona,en canvi, el
cant es transforma en plor, tot i que també expressa que
aquest amor segueix vio als somnis.
dilluns, 22 de març del 2010
Sota el signe del drac Maria Mercé Marçal i Rosa Leveroni
Rosa Leveroni 1910 - 1985.
Filla de una família de la mitjana burgesia.
Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938. És una de les primeres col. laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poiètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epilegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor l'agost del 1985.
Filla de una família de la mitjana burgesia.
Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938. És una de les primeres col. laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946). L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poiètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epilegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor l'agost del 1985.
dilluns, 8 de març del 2010
Maria Mercè Marçal - Cau de llunes- DONA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::
MMM, es una dona que defensa i reivindica el fet de ser dona. Demostra la seva rebel·lia per no deixar-se caure en els paranys que la societat de la seva joventut, havia muntant en contra del paper actiu igualitari de la dona.
de classe baixa i nació oprimida.
i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::
MMM, es una dona que defensa i reivindica el fet de ser dona. Demostra la seva rebel·lia per no deixar-se caure en els paranys que la societat de la seva joventut, havia muntant en contra del paper actiu igualitari de la dona.
divendres, 5 de març del 2010
HAIKÚS
Com un miratge,
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.
El vent que llaura
la tarda, giravolta
i torna enrera.
L'ordre és bellesa
i és el dòcil refugi
de l'esperança.
a l'horitzó blavíssim
hi creixen barques.
El vent que llaura
la tarda, giravolta
i torna enrera.
L'ordre és bellesa
i és el dòcil refugi
de l'esperança.
dijous, 4 de març del 2010
Cançó de bressol - Maria Mercè Marçal
Recordo la caputxeta blanca de les fotos que vem veure a classe
Bruixeta la non non,
amb la caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestayeta de seda,
lluneta de coixí.
Bruixeta, caputxeta blanca, finestra, núvols, seda, coixí... paraules amb tendresa, que transmeten sentiment. Obrim la finestra?
Bruixeta la non non,
amb la caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestayeta de seda,
lluneta de coixí.
Bruixeta, caputxeta blanca, finestra, núvols, seda, coixí... paraules amb tendresa, que transmeten sentiment. Obrim la finestra?
dilluns, 1 de març del 2010
Montserrat Roig, L'ofici D'escriure
Montserrat Roig, va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudians que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctora el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972 - 1973. A partir del 1970 que guanya el premi Victor Català amb Molta roba i poc sabó ... i tan neta que la volen es dedicar professionalment a la literatura.
La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudians que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctora el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972 - 1973. A partir del 1970 que guanya el premi Victor Català amb Molta roba i poc sabó ... i tan neta que la volen es dedicar professionalment a la literatura.
La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una poètica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig morí a Barcelona el 1991.
Sota el signe del drac Maria Mercé Marçal i Montserrat Roig,
Una conversa extraordinària des de tots els punts de vista,
una conversa entre dues escriptores,
però també entre dues
dones amigues,
Maria Mercé Marçal i Motserrat Roig .
Montserrat Roig
1946 - 1991
La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformat en les meves pàtries. Primer o trobes, després ho esculls,
Del l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta.
Del plaer d'escriure i llegir,me'n considero entusiasta.
M Roig. Barcelona, febrer del 1991
Poema, de M Roig associat a Santa Maria del Mar
...Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest tems presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
una conversa entre dues escriptores,
però també entre dues
dones amigues,Maria Mercé Marçal i Motserrat Roig .
Montserrat Roig
1946 - 1991
La vida i els llibres m'han acompanyat mentre intentava d'aprendre l'ofici d'escriure. Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més. Però tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformat en les meves pàtries. Primer o trobes, després ho esculls,
Del l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta.
Del plaer d'escriure i llegir,me'n considero entusiasta.
M Roig. Barcelona, febrer del 1991
Poema, de M Roig associat a Santa Maria del Mar
...Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest tems presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)