Mares Literàries de Maria- Mercè Marçall Poema de la quinzena: Rosa Leveroni

Rosa Leveroni ( Barcelona, 1910 - 1985)

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'arden misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quant l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'unic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

Leveroni expressa el seu delit amorós, extrem, més enllà de
la raó i del tems. En la primera part s'hi dibuixa un
paisatge interior del desig amorós . A la segona,en canvi, el
cant es transforma en plor, tot i que també expressa que
aquest amor segueix vio als somnis.