L'Estaca
Era el mes de maig de 1968. Els aldarulls de protesta de la Rambla havien acabat i el desconcert imperava a tots els carrers del voltant. Era una nit de maig esplèndida, càlida de primavera. En poc temps desaparegué tothom. Jo i el meu promès ens vàrem apropar a un grup de gent que cantava l'Estaca. Van venir els grisos i ens van rodejar, no teníem més escapatòria que entrar al cinema de la Rambla.
Quan vàrem ser fora, les cames em feien figa, tenia la boca seca, el cor em bategava i un malestar barrejat de por em recorria l'espinada. Els balcons i les finestres de les cases eren tancades, tothom tindria la seva història darrera aquelles finestres fosques.
Rafela.
Era el mes de maig de 1968. Els aldarulls de protesta de la Rambla havien acabat i el desconcert imperava a tots els carrers del voltant. Era una nit de maig esplèndida, càlida de primavera. En poc temps desaparegué tothom. Jo i el meu promès ens vàrem apropar a un grup de gent que cantava l'Estaca. Van venir els grisos i ens van rodejar, no teníem més escapatòria que entrar al cinema de la Rambla.
Quan vàrem ser fora, les cames em feien figa, tenia la boca seca, el cor em bategava i un malestar barrejat de por em recorria l'espinada. Els balcons i les finestres de les cases eren tancades, tothom tindria la seva història darrera aquelles finestres fosques.
Rafela.
Rafela, una història commovedora, la teva claretat al descriure-la ajuden a visualitzar-la. Un fet real sempre impacta.
ResponEliminaRaimunda